Aquest matí m’he aixecat bastant més d’hora del normal i he començat a treballar “a lo bestia”. Ni m’ha passat pel cap esmorzar ni anar al bany.
Total, que cap a les 12.00 estava força cansat.
Hi ha hagut un moment en què la vista m’ha fugit de la pantalla de l’ordinador i s’ha clavat en les llibretes que veieu aquí al costat.
No sé en què estava pensant. Sé que moltes coses voltaven pel cap, algunes agradables, altres desagradables. Hi ha hagut un moment en què els pensaments s’han amortit i aviat eren com fulles que se’n du el vent…
I allí estaven: els àtoms! He vist els àtoms de les llibretes, de tant que he fixat la vista. Neutrons, protons, electrons, patrons i altres cabrons dansaven en el profund de la matèria. La música de l’Univers.
Suaument he baixat la mirada cap el meu propi cos i… també. També els àtoms ballaven la dansa de la matèria.
Oscar Bosch 